Així es reparteix la
riquesa en el món
En els últims anys, psicòlegs i investigadors
han estat descobrint dades, que diuen ser reals i concretes sobre una qüestió
deixada anteriorment a la filosofia i que ens pot fer sentir-nos feliços. Com
ara:
Assaboreix els petits moments. Evita comparacions.
Baixa la prioritat dels diners. Estableix metes significatives.
Pren la iniciativa en el
treball. Fer amics, valorar la família.
Somriure quan no es tinguin ganes. Agrair les petites coses.
Sortir i fer exercici. Fer de l'altruisme i el donar part de la teva vida.
"Els objectes que més ens satisfan són
els quotidians, com una televisió, una nevera, una rentadora o un forn
microones. I també les experiències per sobre de les possessions
materials"
Però moltes persones aspiren a fer-se riques.
El seu somni és guanyar diners perquè, diuen, volen viure millor. No obstant
això, la qualitat de vida no sempre està unida als diners, de la mateixa manera
que els luxes no ens fan més feliços.
En la situació actual, en que la desigualtat
s'ha acomodat a les nostres vides, els rics són cada vegada més rics i els
pobres més pobres. Cada vegada augmenten més les diferències i deixen menys
opcions als que no tenen l'essencial. Si continua aquesta tendència, el 2016
"l'1% serà més ric i tindrà més del 50% de tota la riquesa del
planeta". És a dir, un 1% tindrà més que el 99%.
La riquesa que el 2014 es concentrava en 80
persones, el 2010 es repartia entre 388. Per què passa això? Es pot posar
remei? El següent article revela algunes claus.
En l'Informe Temàtic d'Oxfam - Gener de 2015
- Riquesa: Tenir-ho tot i voler més, afirma:
"La riquesa mundial es concentra cada
vegada més en mans d'una petita èlit. Aquesta èlit rica ha creat i mantingut la
seva vasta fortuna gràcies a les activitats que desenvolupen per defensar els
seus interessos en un grapat de sectors econòmics importants, com el financer i
el farmacèutic i d'atenció sanitària. Les empreses d'aquests sectors destinen
milions de dòlars cada any a activitats de lobby dirigides a afavorir un entorn
normatiu que protegeixi i enforteixi encara més els seus interessos. La majoria
de les activitats de lobby que es duen a terme als Estats Units tracta
d'influir sobre qüestions pressupostàries i fiscals, és a dir, sobre recursos
públics que s'haurien d'orientar a beneficiar el conjunt de la ciutadania, en
lloc de reflectir els interessos dels poderosos lobbistes". Els interessos
de les empreses de l'èlit rica, s'agrupen al voltant dels sectors
farmacèutic-sanitari, financer i d'assegurances, on més han augmentat el nombre
de milionaris i "que més inverteixen a la sala principal". Aquesta
situació afavoreix que la riquesa d'uns i altres creixi a un ritme diferent i
que, per tant, la bretxa s'aprofundeixi. D'aquí que hi hagi una desigualtat
extrema.
Segons Oxfam Intermón, per darrere de
Letònia, Espanya és el segon país més desigual d'Europa i en què el sistema
fiscal "és menys efectiu en la reducció de la desigualtat". Per
evidenciar aquesta afirmació aporta una dada: "L'1% més ric de la població
espanyola concentra més riquesa que el 70% més pobre".
Això passa mentre "una de cada nou
persones té aliments suficients per menjar i més de mil milions encara viuen
amb menys d'1,25 dòlars al dia", la desigualtat en el repartiment de la
riquesa fa que els 70 milions de persones més riques del planeta estiguin en
condicions de tenir més possessions que els 7.000 milions restants, segons
dades de l'organització Oxfam Intermón. Si bé l'informe destaca que els sectors
que més contribueixen a la desigualtat són també alguns dels que més
col·laboren en causes socials, però la proporcionalitat en el desemborsament no
és igual... et dono dos per guanyar cinc.
L'informe insisteix que el propi Fons
Monetari Internacional ha alertat que la desigualtat extrema "danya el
creixement econòmic del conjunt de la societat". No obstant això, les
pràctiques per mantenir es perpetuen mitjançant un "risc calculat" de
partides destinades a grups de pressió, que s'espera que es tradueixin "en
polítiques que reverteixin en un entorn empresarial més favorable i rendible,
compensant amb escreix el desemborsament realitzat".
Oxfam Intermón apel·la a un canvi de
mentalitat: "L'augment de la desigualtat no és inevitable". Proposa
polítiques de redistribució i una sèrie de mesures perquè la població millori
la seva situació:
1. Fer que
els governs treballin per als ciutadans i facin front a la desigualtat extrema.
2. Fomentar la igualtat
econòmica i els drets de les dones.
3. Pagar als treballadors un
salari digne i reduir les diferències amb les desorbitades remuneracions dels
directius.
4. Distribuir la càrrega fiscal
de manera justa i equitativa.
5. Esmenar els buits legals en
la fiscalitat internacional i les deficiències en la seva governança.
6. Aconseguir serveis públics
gratuïts universals per a totes les persones el 2020.
7. Modificar el sistema mundial
de recerca i desenvolupament (R+D) i de fixació dels preus dels medicaments per
garantir l'accés de totes les persones a medicaments adequats i assequibles.
8. Establir una base de
protecció social universal.
9. Destinar el finançament per
al desenvolupament a la reducció de la desigualtat i la pobresa i enfortir el
pacte entre la ciutadania i els seus governs.
Ramiro
Lozano