Fins sempre amics..!

El 3 de gener de l'any 2012 naixia el Bloc JUBILATS-USOC amb la il·lusió de tot el que comença i espera donar un servei a les persones... en aquest cas a les persones jubilades o pensionistes a què la Federació de Jubilats i Pensionistes de la Unió Sindical Obrera (USOC), afiliades o no, podria interessar els seus continguts.

Han estat tres anys, comptant amb la col·laboració d'algun que altre company o companya, en què pràcticament cada setmana puntualment hem estat compartint amb vosaltres, i amb il·lusió, els nostres escrits... Però tot té la seva fi i així succeeix amb aquest bloc. Les persones, sobretot a aquesta edat, es van fent grans i malalties i cansament els obliga a deixar activitats que li suposen un esforç extra.

En el nostre cas concorren esdeveniments que no només afecten al Bloc sinó que afecta profundament a la Federació de Jubilats i Pensionistes (FEJUP-USOC).

Els jubilats i pensionistes d'aquesta Federació, arran del 12è Congrés de la USOC celebrat els passats dies 19 i 20 de Febrer, i per diverses circumstàncies que no és qüestió de detallar en un bloc, es veuen fortament afectats per una sèrie de canvis estructurals dins del Sindicat fins a l'extrem que la seva Executiva es veu forçada a presentar la dimissió en ple al veure tancada la seva participació en els òrgans del Sindicat com a Federació. Condicions aquestes que no ens ajuden a desenvolupar la nostra comesa.

Per tant, companys, amics i simpatitzants de JUBILATS-USOC, encara que sentim prendre aquesta decisió, a partir d'aquest últim Bloc, ens acomiadem de tots vosaltres donant-vos les gràcies per aquests tres anys que heu estat amb nosaltres.

Una forta abraçada.

Fins sempre amics!

Ramiro Lozano

i col·laboradors.

Així es reparteix la riquesa en el món

En els últims anys, psicòlegs i investigadors han estat descobrint dades, que diuen ser reals i concretes sobre una qüestió deixada anteriorment a la filosofia i que ens pot fer sentir-nos feliços. Com ara:

Assaboreix els petits moments.          Evita comparacions.

Baixa la prioritat dels diners.              Estableix metes significatives.

Pren la iniciativa en el treball.             Fer amics, valorar la família.

    Somriure quan no es tinguin ganes.    Agrair les petites coses.

    Sortir i fer exercici.                           Fer de l'altruisme i el donar part de la                                                              teva vida.

"Els objectes que més ens satisfan són els quotidians, com una televisió, una nevera, una rentadora o un forn microones. I també les experiències per sobre de les possessions materials"

Però moltes persones aspiren a fer-se riques. El seu somni és guanyar diners perquè, diuen, volen viure millor. No obstant això, la qualitat de vida no sempre està unida als diners, de la mateixa manera que els luxes no ens fan més feliços.

En la situació actual, en que la desigualtat s'ha acomodat a les nostres vides, els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres. Cada vegada augmenten més les diferències i deixen menys opcions als que no tenen l'essencial. Si continua aquesta tendència, el 2016 "l'1% serà més ric i tindrà més del 50% de tota la riquesa del planeta". És a dir, un 1% tindrà més que el 99%.

La riquesa que el 2014 es concentrava en 80 persones, el 2010 es repartia entre 388. Per què passa això? Es pot posar remei? El següent article revela algunes claus.

En l'Informe Temàtic d'Oxfam - Gener de 2015 - Riquesa: Tenir-ho tot i voler més, afirma:

"La riquesa mundial es concentra cada vegada més en mans d'una petita èlit. Aquesta èlit rica ha creat i mantingut la seva vasta fortuna gràcies a les activitats que desenvolupen per defensar els seus interessos en un grapat de sectors econòmics importants, com el financer i el farmacèutic i d'atenció sanitària. Les empreses d'aquests sectors destinen milions de dòlars cada any a activitats de lobby dirigides a afavorir un entorn normatiu que protegeixi i enforteixi encara més els seus interessos. La majoria de les activitats de lobby que es duen a terme als Estats Units tracta d'influir sobre qüestions pressupostàries i fiscals, és a dir, sobre recursos públics que s'haurien d'orientar a beneficiar el conjunt de la ciutadania, en lloc de reflectir els interessos dels poderosos lobbistes". Els interessos de les empreses de l'èlit rica, s'agrupen al voltant dels sectors farmacèutic-sanitari, financer i d'assegurances, on més han augmentat el nombre de milionaris i "que més inverteixen a la sala principal". Aquesta situació afavoreix que la riquesa d'uns i altres creixi a un ritme diferent i que, per tant, la bretxa s'aprofundeixi. D'aquí que hi hagi una desigualtat extrema.

Segons Oxfam Intermón, per darrere de Letònia, Espanya és el segon país més desigual d'Europa i en què el sistema fiscal "és menys efectiu en la reducció de la desigualtat". Per evidenciar aquesta afirmació aporta una dada: "L'1% més ric de la població espanyola concentra més riquesa que el 70% més pobre".

Això passa mentre "una de cada nou persones té aliments suficients per menjar i més de mil milions encara viuen amb menys d'1,25 dòlars al dia", la desigualtat en el repartiment de la riquesa fa que els 70 milions de persones més riques del planeta estiguin en condicions de tenir més possessions que els 7.000 milions restants, segons dades de l'organització Oxfam Intermón. Si bé l'informe destaca que els sectors que més contribueixen a la desigualtat són també alguns dels que més col·laboren en causes socials, però la proporcionalitat en el desemborsament no és igual... et dono dos per guanyar cinc.

L'informe insisteix que el propi Fons Monetari Internacional ha alertat que la desigualtat extrema "danya el creixement econòmic del conjunt de la societat". No obstant això, les pràctiques per mantenir es perpetuen mitjançant un "risc calculat" de partides destinades a grups de pressió, que s'espera que es tradueixin "en polítiques que reverteixin en un entorn empresarial més favorable i rendible, compensant amb escreix el desemborsament realitzat".

Oxfam Intermón apel·la a un canvi de mentalitat: "L'augment de la desigualtat no és inevitable". Proposa polítiques de redistribució i una sèrie de mesures perquè la població millori la seva situació:

1. Fer que els governs treballin per als ciutadans i facin front a la desigualtat extrema.

2. Fomentar la igualtat econòmica i els drets de les dones.

3. Pagar als treballadors un salari digne i reduir les diferències amb les desorbitades remuneracions dels directius.

4. Distribuir la càrrega fiscal de manera justa i equitativa.

5. Esmenar els buits legals en la fiscalitat internacional i les deficiències en la seva governança.

6. Aconseguir serveis públics gratuïts universals per a totes les persones el 2020.

7. Modificar el sistema mundial de recerca i desenvolupament (R+D) i de fixació dels preus dels medicaments per garantir l'accés de totes les persones a medicaments adequats i assequibles.

8. Establir una base de protecció social universal.

9. Destinar el finançament per al desenvolupament a la reducció de la desigualtat i la pobresa i enfortir el pacte entre la ciutadania i els seus governs.

Ramiro Lozano

El Rei es baixa el 20% el sou ...

Als jubilats i pensionistes els pugen el 0,25%.

Per aquestes dates, com des de fa tres anys, un portaveu de la Zarzuela va facilitar als mitjans de comunicació, les dades sobre la distribució global del pressupost de la Casa Reial per al present any 2015. El Rei Felip VI ha assignat al seu pare una retribució de 187.356 euros, que sembla que correspon al 80% de l'actual sou del cap de l'Estat.

Abans de ser nomenat Rei, com a Príncep, cobrava la meitat que el seu pare (146.376 euros).

Aquest portaveu de la Zarzuela va explicar que Felip VI ha pres com a referència altres «retribucions de càrrecs institucionals a l'Estat, i el que cobren presidents d'altres repúbliques, com Itàlia i Alemanya, i altres famílies reials europees».

Els grans titulars de la premsa, almenys de l'escrita, assenyalaven que, "El Rei es baixa al 20% el sou i cobrarà 234.204 euros aquest any..." però aquí, falten les despeses de representació que suposo que pugen un bon pic... "Felip VI assigna al seu pare una retribució de 187.356 euros i de 105.396 euros a la seva mare." i "La reina Letizia rebrà 128.808 euros, 3.000 menys del que guanyava la Reina Sofia."

Què és el que ens volen vendre, que són "iguals" que un treballador, que ha tingut el míser increment d'un 0,25%...? Si us plau senyors, que sabem molt bé que tant un rei com un president de qualsevol república tenen sous "representatius" que són superiors a l'estàndard; no és de rebut que ens vulguin "vendre" una engruna (per a aquest nivell), com una gran mostra de "sacrifici".

Hi ha persones que ho estan passant molt malament i que amb aquesta baixada podrien viure 10 anys amb el que cobren de l'IPREM. Però els 9 milions, que es calculen, de la casa del Rei no es toquen. Segurament podria regalar el seu sou i podria seguir vivint igual de bé.

Que s'han abaixat el sou? No serà per la Llei de transparència, com ho hem de saber, oi? Ah! i una altra cosa, l'antic rei Joan Carles, quan deixa de ser Rei perquè no passa a cobrar una pensió com qualsevol treballador? Els altres quan ens jubilem, deixem de cobrar de les empreses, (menys alguns polítics indecents, però amb grans privilegis que els deixen ben coberts de per vida), per què aquests privilegis?

Resumint, que ben comptat la parella reial sobrepassen els 350.000 euros, a això cal comptar el de les filles (princesa i infanta), amb els títols a més del que no sabem.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC

Curiositats de la Candelària

Espelmes beneïdes

La missió, i origen dels calendaris, no era marcar els dies sinó les celebracions, en tant que són el suport de creences que al seu torn estan al servei dels bons costums. Així que si volem conèixer i saber d'on venim (i on anem) hem de deixar-nos portar pel calendari i aturar-nos en les seves grans festes. I la del 2 de febrer és una d'elles. La Candelària. “Si la Candelària plora, l’hivern és fora; i si no plora, ni dins ni fora”.

Tancat el llarguíssim període del Nadal, que va començar allà pel 8 de desembre, amb la festa de la Puríssima i acabada amb la festa de la Candelera (la Purificació de Maria al temple). És casualitat que l'entrada del Nadal com la seva sortida coincideixi en el mateix concepte? Respecte a la festa de la Immaculada és raonable dubtar, ja que és de molt recent incorporació al calendari.

En canvi, la festa de la Candelera, és tan antiga que amb bon criteri es creu que és la conversió al cristianisme d'una festa pagana de purificació. Per l'enorme varietat de tradicions que giren al voltant d'aquesta festa, i que segurament no van néixer totes amb ella, es diria més aviat que es tracta d'una festa del temps, que havien de tenir d'una o altra manera totes les cultures, i que es van aglutinar a la festa de la Candelera.

La festa de purificació, ha escorat cap a la llum, fins prevaler la denominació que fa referència a la llum, sobre la qual es refereixen als ritus de purificació. Si tenim en compte que fa tan sols un segle les candeles eren un dels més habituals mitjans d'il·luminació en les cases, comprendrem com va poder prevaler la llum en aquestes festes.

Tempesta al camp

No fa massa anys, a la missa de la Candelera es beneïen espelmes de diversos colors, a cada color se li donava un ús, i es repartien als fidels. En tractar-se d'espelmes beneïdes, no s'empraven per a l'enllumenat, sinó que es reservaven per a usos de caràcter religiós. S'empraven (al camp), per prevenir els llamps i de la calamarsa de les tempestes, per espantar les bruixes i els mals esperits, per protegir la família de les malalties, i també als ramats i animals de conreu. S'encenia una espelma en el "sorteig dels quintos", perquè no els toqués fer la mili a Ceuta o Melilla, i avui dia, en algunes famílies, s'encén una espelma perquè vagin bé els exàmens del estudiants. La vela blanca s'emprava per a les cerimònies religioses: la processó del mateix dia de la Candelaria, la Setmana Santa, etc. La groga, per als funerals i per il·luminar durant l'extremunció als moribunds.

La llum de les espelmes beneïdes jugava un paper important en el desenvolupament dels parts i en les oracions per aconseguir marit o per quedar embarassades. D'aquí que en alguns llocs la festa de la Candelera, que era la primera "mitja festa" de l'any (no era de precepte) es considerava exclusivament de dones, de manera que no permetien assistir als homes (això torna a recordar les lupercals romanes). En altres llocs, es feia la processó de la candelària pels camps. I segons que el vent hagués apagat moltes o poques espelmes, es calculava si l'any seria pròsper o escàs.

Cadelarìa-Tenerife

Quant al seu caràcter de tancament del Nadal, en aquest dia es cantaven les últimes nadales davant el pessebre, que aquest mateix dia es desmuntava, i es menjaven els últims torrons, neules i altres dolços especials del Nadal: a partir d'aquest dia es considerava totalment fora de lloc les músiques, els ornaments i els dolços de Nadal; s'havia entrat en una nova fase litúrgica. Avui s'han perdut totalment aquestes tradicions: les festes nadalenques s'acaben just el dia de Reis o com a molt el següent.

A partir d'aquí entrem en el cicle litúrgic de les rebaixes.

Ramiro Lozano

Jubilats-usoc

CARTA AL SEÑOR RAJOY

¿Estimado? Sr. Rajoy:

Estoy trabajando desde que tenía 20 años (cuando terminé el servicio militar), ahora tengo 68 años, y mi mujer igualmente empezó a trabajar a los 18 años, en la actualidad tiene 65 años, desde esa fecha no hemos dejado de pagar en ningún momento nuestros impuestos, seguridad social, desempleo, el IVA, contribuciones, impuestos de vehículos, etcétera.

Como consecuencia de esto me encontré con que mis hijas eran penalizadas a la hora de elegir colegio porque sus padres trabajan (pagando impuestos). De que las ayudas económicas se las dan a gente que acaba de llegar, que jamás ha cotizado y que tiene más derechos y privilegios que ninguno de nosotros trabajadores de toda la vida a los que precisamente no nos sobra el dinero.

Yo trabajé en una entidad financiera en un barrio "pobre" de Córdoba en el que los subsidios del gobierno, de la junta de Andalucía, del ayuntamiento de Córdoba y del "sumsum corda" son totalmente habituales y concedidos a discreción, pero me sorprende que en muchas de las cuentas a las que llegaban estas ayudas solidarias o de emergencia social, se permitan pagar recibos de Canal Plus por importes superiores a los 80 € mensuales (yo personalmente me conformo con la "TDT" y eso que me gusta el futbol un montón), recibos de telefonía móvil por importes superiores a los 100 € mensuales en muchos casos (yo cuando pago más de 50 euros entre el teléfono de mi esposa y mío, pillo un rebote de impresión), y otras perlas por el estilo.

Estoy hasta las narices de que la gente venga a cobrar el desempleo a las 08.15 horas de la mañana del día 10 con toda la prisa del mundo porque se tienen que ir a trabajar, a un trabajo por el que no pagan impuestos y por el que no contribuyen a la Seguridad Social, a esa misma a la que si tienes la desgracia de tener que ir te citan a seis meses vista, o que cierra plantas enteras de los hospitales en épocas vacacionales o cuando convenga para ahorrar (se lo que digo porque mi mujer era empleada de la misma). Y siguen en ello.

Por todo esto Sr. Presidente le ruego que deje la desgravación de vivienda como está y que el ordenador portátil que le va a dar a mi hija se lo meta en los "güe…" que ya me encargo yo de comprarlo, y que en vez de asesores contrate a más inspectores de trabajo que controlen a los parados que no lo están, y que las administraciones antes de dar ayudas con el dinero de los demás comprueben que no son para ver el Madrid-Barça o para llamar a la línea del tarot de Lola Montero.

Que con los miles de parados que hay en España, el Ministerio de Empleo y Seguridad Social otorga subvenciones para traer trabajadores extranjeros a las peonadas.

Que en las arcas públicas no carecemos de tanto dinero, sino que faltan profesionales que sepan administrarlo y sobra gente que se lo gasta en intentar conseguir un voto.

Otro día tocaré el tema de los jubilados, donde ya me encuentro.

Sin otro particular reciba un saludo.

 José Mª Gracia Sales

Jubilado USOC

                                    

                

L'ús i adopció de la tecnologia per la gent gran.

És possible que alguns hagin sentit a parlar de la corunyesa María Amelia, "l'àvia bloguera" a la qual el seu nét va regalar un bloc el dia que va complir 95 anys, ja fa uns 9 o 10 anys. En morir el 2009 el bloc va deixar d'actualitzar-se. Però encara segueix obert als lectors, servint de model a altres blocaires grans.

Si esteu interessats l'adreça del Bloc és la següent:

http://amis95.blogspot.com.es/

El bloc va tenir més de 2 milions de visites entre els cinc continents i va tenir una amplíssima repercussió en mitjans de comunicació de tot el món. I durant un temps María Amelia va ser la usuària més anciana a Internet.

D'aquesta experiència mereix destacar dues coses:

La curiositat que Maria Amelia va mostrar cap a una nova tecnologia de la que segurament, no acabés d'entendre els seus fonaments tècnics, però en la qual es va bolcar, arribant a ser una pionera.

D'altra banda, el fet que participés d'aquest regal de la mà del seu nét. El paper de les relacions intergeneracionals per internar-se en les tecnologies va ser fonamental.

És comú la percepció que la relació de la gent gran, amb les (TIC) tecnologies de la informació i la comunicació, és una mica distant i d'ignorància mútua, com a norma general. Té una senzilla explicació, fa relativament no massa temps, no existien aquestes tecnologies i només en els últims anys i en determinades professions, es van introduir en la vida laboral. No és menys cert que hi ha més inquiets que, per compte propi o recolzats per amics, fills o néts, s'han anat aventurant per les rutes de les noves tecnologies, alguns amb molt de respecte i amb curiositat, però amb decisió a explorar un món del que volen estar al corrent.

 

Segurament la Sra. Amelia no sabia com funcionava internet, és probable que el seu nét hagués de ajudar-la molt, però per part de tots dos hi va haver paciència, respecte i confiança en si mateixos, en la tecnologia i en les seves possibilitats.

Des de llavors s’han seguit obrint nombrosos blocs de majors: una mostra es recull per exemple en Blocs de gent gran, que ja no criden tant l'atenció de mitjans de comunicació i usuaris d'Internet per les edats dels seus autors, però sí pel que expliquen, la majoria són blocs de l'experiència. I també comptem amb nombrosos blocs sobre els grans i l'envelliment: una mostra és Geroblogs, observatori de blocs relacionats amb l'envelliment, conscients de la creixent repercussió d'aquest fenomen en la societat. I per no estar buscant per la xarxa, tenim Els Blocs de la Gent Gran "Les Veus de la Gent Gran de Barcelona".

Ja no sorprèn tant pensar en la imatge d'un major davant d'un ordinador o participant a internet.

Si la tecnologia està de moda i va avançant, també els majors estan de moda i estan conquistant espais digitals. No cal insistir en les projeccions de població que parlen del progressiu envelliment de la nostra societat, ni dels reptes i oportunitats que es presenten davant nostre. Però si és oportú fer una anotació sobre la percepció social del major i de l'envelliment. Per què determinats prejudicis dels altres i de nosaltres mateixos, els propis majors, influeixen en el seu accés i ús de la tecnologies?

Davant la pregunta què podem fer els majors per contribuir al fet que els mitjans de comunicació ens incloguin i mostrin una imatge positiva i més propera a la nostra realitat actual diversa, heterogènia, activa i participativa? Entre d’altres coses diríem que és fonamental que els majors integrem en les nostres vides particulars i socials les noves tecnologies com a vies de comunicació i difusió del nostre sentir, parer, idees i coneixements.

Que cada vegada més, la gent gran, integrem la tecnologia demostrant que aquesta etapa de la vida ens pot resultar tan activa com l'anterior. Sumar-se a internet, l'ús del telèfon mòbil... ens ajuda a sentir-nos més valorats pels familiars i sobretot més valorats per nosaltres mateixos, guanyant autonomia. Sens dubte, les TIC suposen una millora en la qualitat de vida, tant per facilitar una comunicació més àgil com per la possibilitat que ofereixen d'ampliar el cercle social. A més sembla comprovat que les tecnologies poden contribuir a trencar l'aïllament social i la soledat (una xacra és aquest grup d'edat).

Les tauletes o els llibres electrònics, ens permeten l'accés a l'oci digital que s'està incrementant. L'estar en contacte amb els éssers estimats, amics o coneguts és una forma d'oci molt utilitzada, i necessària pels majors, i per a molts grans està suposant el seu primer contacte amb les TIC.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC

Llibertat d'expressió no dóna dret a ofendre a cap religió.

El papa Francesc va comentar el tema de l'atac a la revista satírica Charlie Hebdo.

En el matí del 7 de gener, dos homes encaputxats, portant fusells automàtics van irrompre a la seu de Charlie Hebdo a París matant a dotze persones, dues d'elles policies, i sembla ser, van ferir de gravetat a quatre. L'organització terrorista Al-Qaida a la Península Aràbiga es va adjudicar l'atac contra el setmanari satíric francès Charlie Hebdo "com a venjança per l'honor del profeta Mahoma".

No hi ha cap causa que, per justa que sembli, hagi de defensar-se matant als adversaris d'ella. Com més greu és un acte de barbàrie, més necessari es fa analitzar els motius que condueixen als seus autors a cometre'l. I, sense cap dubte, l'atemptat a París contra la revista Charlie Hebdo és així.

Volia donar la meva opinió sobre l'esdevingut aquests dies, la reacció de les persones i els mandataris de diferents països entre els quals es troba més d'un que tenen molt a callar. Es van esquinçar les vestidures davant aquest atemptat i una part de la capçalera de la manifestació ni respecten la llibertat d'expressió en els seus països ni els interessen els drets humans. I una altra part no vol admetre les brutals conseqüències de les seves polítiques a l'Iraq, Líbia, Síria, etc.

Defensar la llibertat d'expressió i reprimir cada dia allà on alguns d'aquests dirigents governen és una hipocresia. En aquest escalafó, segurament els representants de Turquia, Rússia i algun altre s'endurien el primer premi.

L'atac a la revista satírica i l'assassinat d'una dotzena de persones no té cap tipus de justificació, és una aberració assassinar en nom d'una o una altra religió sigui la que sigui.

L’admirat papa Francesc ja ho va afirmar dijous passat, assassinar en nom de Déu és una "aberració", però ha insistit que "la llibertat d'expressió" no dóna dret a "insultar" la religió del proïsme... i insisteixo sigui la que sigui.

"Matar en nom de Déu és una aberració", va dir a la premsa Francesc a bord de l'avió que el portava de Sri Lanka a Filipines, on continua la seva gira asiàtica. No obstant això va afirmar, i crec que molt encertadament, que "totes les religions tenen la seva dignitat" i "hi ha límits".

"No es pot provocar, no es pot insultar la fe de la gent, riure’s d'ella", ha insistit, i ha assegurat que "la llibertat d'expressió és un dret i una obligació que s'ha d'utilitzar sense ofendre".

Després de l'atemptat, el primer número d'aquesta publicació que va sortir dimecres passat amb una gran tirada d'exemplars, va tornar a escollir a Mahoma per la seva portada. No vull afirmar-ho, però això, no és provocació? La portada ha tornat a disparar, un cop més, la polèmica en algunes parts del món musulmà.

Pot haver-hi crítiques a qualsevol religió, però amb respecte.

Ramiro Lozano
Jubilats-USOC

Els “selfies”.

Un llibre sobre "invents inútils" publicat al Japó el 1995 va incloure en la seva selecció un pal o "stick" per fer "selfies".

La setmana passada vaig estar uns dies a Roma amb la família. Si d'alguna cosa he tornat saturat, a part de ruïnes, monuments, museus i de molta, moltíssimes cues i gent, ha estat d'uns artefactes (sticks), en forma antena o punter senyalador, on en un extrem es col·loca el mòbil i estenent davant d'un mateix fas una foto... o "selfie", parauleta de moda que és un neologisme de l'anglès, emprat per referir-se a una auto foto o autoretrat fet per un mateix a si mateix, amb un telèfon intel·ligent, una càmera web o una càmera digital, per ser compartida, en general, a través de xarxes socials o per auto complaença.

Fent memòria, hem de recordar que, no fa tants anys, això dels "selfies" no estava tan ben vist com en l'actualitat... Abans que la tecnologia ens permetés compartir desenes de fotos al dia en diverses xarxes socials diferents, si et treies una "auto foto" o "autoretrat" era perquè no tenies qui te la fes. Es demanava a algú que te la fes. D'altra banda era una mica de "ximples" fer-se una auto foto.

Però els temps han canviat. Avui són cada vegada menys els que es resisteixen a la moda del "selfie". I encara menys els que s'estranyen al veure per tot arreu imatges en què el fotògraf i el fotografiat són la mateixa persona. Així que, en ple 2015, no és exagerat dir que els que buscaven la manera de fer "selfies" eren una mena d’avançats a la seva època.

Segons documentació compartida a internet, aquest senzill aparell figura en un llibre japonès sobre invents inútils publicat fa dues dècades. Segur que aquest Nadal, almenys a Roma, s'han venut "sticks" per milers i a tots preus (me'ls van oferir a partir 3 fins a 15 euros), per les seves prestacions, ja que n'hi ha que s'ha de prémer al mòbil per fer la foto i n'hi ha que tenen un petit comandament a distància amb la qual cosa facilita l'enfocament, a part d'altres característiques.

La veritat és que la idea de "auto fotografiar" està lluny de ser nova. Fins i tot hi va haver a qui se li va ocórrer molt abans que el pobre japonès incomprès. Un periodista anomenat Alan Cleaver va enviar a la BBC un "selfie" dels seus avis... datat l'any 1925. Utilitzen un pal per activar el disparador. Com es pot comprovar a la foto adjunta.

M'estranya no veure venedors, immigrants de color sobretot, per Barcelona, encara que ja arribaran i ens agradi o no, la realitat s'imposarà i tot apunta que els "selfies" han vingut per quedar-se. El millor que podem fer és aprendre del passat per millorar en el futur: si tens una idea aparentment estúpida, apunta-la i dóna-la d'alta al teu nom. Qui sap, potser els nostres néts, o els seus fills l'aprofitin després per marcar tendència.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC

Quin sentit té la festa de Nadal?

Per Nadal, els cristians commemorem el naixement de Jesús, però no només com un personatge històric que va canviar el món, nascut a la província de l'emperador Cèsar August.

Nadal és l'època més especial de l'any, on disposem de tendresa per expressar els nostres més nobles sentiments per mitjà de detalls, carícies i paraules amables... Una época especial d'acostament compartit amb els amics i la família per reforçar i alimentar el vincle d'amor i amistat.

El Nadal és temps de celebració, regals, nens, alegria i família, però també el Nadal és època propícia per al retrobament amb nosaltres mateixos, i amb els altres.

També és temps per deixar-se portar pels sentiments de solidaritat, deixant fluir lliurement el nostre afecte, afecte i comprensió amb algú que necessiti una mica de nosaltres. Frases que hem repetit al llarg de molts anys, poden cobrar un nou i profund significat, en tenir una actitud més oberta i positiva que ens porti a viure amb Amor.

Però avui dia, la festa de Nadal s'ha convertit en una cursa consumista. El sentit del Nadal actual és comprar, comprar i comprar. No importa el que es compri, sempre que vagi embolicat en paper de vistosos colors. Cal regalar el que sigui a tot el món. L'important és gastar diners, encara que no disposis d'ells. Si no ho fas és que no entens l'esperit del Nadal. Qualsevol excusa és vàlida per a vendre, i quant abans es comenci la venda molt millor per als grans magatzems.

Es va aprofitar el pont de la Constitució i de la Immaculada per encendre l'enllumenat nadalenc i d'aquesta manera tenir un mes complet de Nadal. Això hauria de ser suficient, però sembla que no, i així ens hem assabentat que als Estats Units se celebra el Black Friday l'últim divendres de novembre com a símbol de l'inici de les compres boges de Nadal. Bé a Espanya copiem també aquesta celebració i la fem nostra. Ja tenim 6 setmanes de Nadal. Aquest és el sentit del Nadal?

Que aquest Nadal, sigui el començament d'una nova etapa de la nostra vida i submergim-nos en l'esperit nadalenc gaudint de les mil i una manifestacions de la seva màgia i els senyals que denotan la seva presència. Anem a vèncer l'apatia i posar en marxa la nostra imaginació per omplir la nostra vida i la dels nostres amb sentiments i pensaments alegres i positius.

Que els sentiments que amaga el Nadal, es quedin amb nosaltres i ens acompanyin a viure cada dia al llarg del nou any. Que sigui un temps per a nous començaments, per l'enfortiment de les relacions a través de l'amor, perquè es compleixin els nostres somnis i perquè torni el retrobament amb nosaltres mateixos i amb la presència de l'Amor.

Bon Nadal i Any Nou 2015!

Fins després de festes.

Ramiro Lozano

  Jubilats-USOC

Segueix i segueix la violència..!

Al mes d'octubre passat, a Ginebra, Espanya va rebre una de les mencions d'honor del Premi de Polítiques de Futur (Future Policy Award 2014) que les institucions ONU Dones, World Future Council i la Unió Interparlamentària concedeixen a les millors lleis i polítiques del món que persegueixin posar fi a la violència exercida contra les dones i les nenes.

Aquestes organitzacions internacionals consideren que la legislació espanyola, en concret la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, aprovada el 2004 per tots els grups parlamentaris, és una de les més importants i eficaces normes a nivell mundial per combatre i eradicar la violència sexista, a la qual qualifica com una de les formes més generalitzades d'abús contra els drets humans. El jurat de Future Policy Award destaca que la llei espanyola tipifica com a delicte la violència de parella exercida contra les dones i inclou un conjunt de mesures encaminades a la protecció de les víctimes, així com a canviar les actituds socials. Igualment ressalta que es tracta d'una norma que considera situacions específiques de vulnerabilitat i persegueix assegurar la responsabilitat de l'autor del delicte. En aquest punt esmenta de manera expressa i destacada la creació al nostre país de tribunals especialitzats (Jutjats de Violència sobre la dona).

Juntament amb Espanya, també han estat reconegudes polítiques i lleis de la ciutat nord-americana de Duluth (resposta coordinada d'una comunitat), de Burkina Faso (prohibició de la mutilació genital femenina), d'Àustria (assistència psicosocial i judicial a les víctimes) i de Bolívia (legislació contra l'assetjament i violència política cap a les dones), i de manera especial el Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul).

Fins aquí la notícia que hauria d'omplir d'orgull pel reconeixement a tan alt nivell... però alguna cosa no funciona quan només aquest matí, llegint la premsa d'avui es llegeix que la violència persisteix de forma alarmant, sigui masclista o feminista.

Unes mostres:

·     Detinguts a Madrid dos germans per apunyalar amb matxets a un jove en una perruqueria. L'atac va venir motivat per una discussió prèvia sobre un succés ocorregut el dia anterior en un bar de la zona.

·   Al municipi d'Almazán. Ferida una jove de 24 anys després de ser apunyalada per la seva exparella a Sòria. El presumpte agressor tenia una ordre d'allunyament.

·        Barcelona, detencions al Raval. Alliberada una noia explotada sexualment per un clan. Sis persones d'una família obligaven a la jove a prostituir-se 12 hores diàries des que era menor. Va ser venuda per 300 euros a Romania i esclavitzada per proxenetes que la van traslladar per diversos països d'Europa.

·   Crim al Gironès. Dos detinguts per la mort a trets de dos homes a Bordils. Els cadàvers estaven en una furgoneta en una zona de bosc a uns dos quilòmetres del municipi. Els presumptes autors són dos caçadors de 47 i 60 anys veïns de Bordils i Salt.

·     Baralla de futbol entre aficionats del Deportivo de la Corunya i l'Atlètic de Madrid. Mor un aficionat del Depor en una baralla de radicals membres d'una secció dels Riazor Blues, fonts d'Emergències de Madrid van informar "in situ" que l'home havia estat llançat al riu durant la baralla i estava clínicament mort. Els detinguts són 24, sis dels quals tenen antecedents per lesions, robatoris amb violència, danys i desordres públics, amenaces i robatoris amb força.

·   Un altre més: Dos seguidors del París Saint-Germain (PSG) van ser apunyalats a la nit a la sortida del Camp Nou i després de la trobada que va disputar el seu equip contra el FC Barcelona a la Champions, segons han informat fonts policials.

Alguna cosa falla en la nostra societat si se segueixen produint casos de violència... ja sigui aquesta masclista, feminista o social. Les nostres lleis seran tot el premiades que vulguem però per mostra un botó. I només són uns pocs casos, que tots sabem que hi ha molts més… Alguna cosa falla.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC